Impressions parisines (segona part)

He de reconèixer que si m'ha costat tant escriure aquesta segona part és perquè, francament, poc tenia a dir de les col·leccions vistes a París a la seva recta final. Res de revolucionari, res de noticiable, res que emocionés o que despuntés amb una força pròpia; aquesta setmana de la moda m'ha semblat d'allò més gris i insípida, no m'ha arribat a transmetre com en d'altres ocasions. Evidentment jo no sóc pas crítica, així que les meves reflexions són tan sols un petit punt de vista en un panorama taaaan gran:

1. He trobat impecable la col.lecció d’Elie Saab; sempre ho ha estat, però, trobo que en aquesta destaca la seva roba de dia, chic i amb molta classe, dirigida a una dona universal que només busca veure's guapa.


2. Com a tendència, les transparències vénen amb força. Hi ha casos en què són més suggerents que en d'altres. Jo em quedo amb aquesta versió de Colette Dinnigan, espectacular, i encara més amb la minifaldilla de pailletes i el cabell cap enrera. Un outfit atrevit, però que ben portat es mereix un 10. M'agrada!


3. Un breu comentari sobre la col·lecció de Miu Miu. Tot i que no fuig del seu esperit original, sí que l'he trobat molta mès sòbria que de costum. Bé és cert que Prada ha viatjat fins a la severa postguerra i Miu Miu no arriba fins aquest nivell, però les seves sabates han estat una autèntica decepció: simples, de línies planes, colors neutres i talons... normals!? On estan aquells dies on la fantasia regnava? Aix! Per contrarestar, dir que la Miuccia s'ha deixat anar una mica més a la seva primera línia, tot i que, potser, menys del que ens tenia acostumats. dommage!!!

I, dos apunts:
Gràcies a Vogue Paris per fi he entès per què Marc Jacobs duu sempre faldilla (a París, altra vegada). I és que es veu que hem entrat a una nova era on ja no hi ha gèneres per a la roba. O, bé, això és el que diu Jean-Paul Paula, un tranvestit de color i de 2 metres d'alt, asidu a totes les Fashion Weeks, qui té pensat treure una nova revista amb l’objectiu d’eliminar les barreres del gènere a la moda. Quina llàstima! Perquè si encara hem de suportar les discriminacions per ser dona, com a mínim, que ens deixin per a nosaltres el gaudi en aquest món, no? L'únic consòl que em queda és que les periodistes més influents continuen essent totes dones -merci Suzy, Carinne, Annas-, tot i que els diners, ja ho sabem, estiguin a mans dels homes.

I el segon. M'ho va dir fa temps una amiga, la Laia, i crec que li hauré de donar la raó. Les plomes, especialment si són de peacock -paó- sembla que estan de moda. Giambatista Valli les ha usades com a recurs a la seva proposta, mentre que una jove les ha fet servir per una original diadema. M'ho apunto!



Crèdits imatges: Style.com, blogs.lexpress.fr/cafe-mode/