lunes, 23 de marzo de 2009
Capricho de verano
Hace poco confesaba mi "frustración" al no poder comprar, libre de culpa, unos zapatos firmados por Juan Antonio López. Sin embargo, se ve que ha cambiado mi suerte -momentáneamente, pues aún no he encontrado trabajo- y ahora dispongo de un dinero extra para poder gastar precisamente en eso, unos zapatos de gama alta. Un regalo caído del cielo que no me esperaba en absoluto y que me deja con la obligación de saber elegir bien, pues no es algo que desperdiciar en un capricho pasajero. Así, mi objeto de deseo originario son estas sandalias de Stuart Weitzman que vi en el escaparate de Paseo de Gracia y rápidamente me hicieron tilín, aunque la suela de madera no es de mis favoritas. Me gustan por el dibujo que forman las tiras y porque, además, sé de buena tinta que Weitzman se caracteriza por una ergonomía sorprendente, por lo que estos zapatos, a parte de sexys y altísimos, creo que también resultarán cómodos. Pero antes de decidirme, creo que voy a hacer una vuelta por otras zapaterías de nivel. Lo único que tengo claro es que los quiero bien altos -demasiados años con bailarinas planas cansan a cualquiera...-
domingo, 15 de marzo de 2009
Impressions parisines (segona part)
He de reconèixer que si m'ha costat tant escriure aquesta segona part és perquè, francament, poc tenia a dir de les col·leccions vistes a París a la seva recta final. Res de revolucionari, res de noticiable, res que emocionés o que despuntés amb una força pròpia; aquesta setmana de la moda m'ha semblat d'allò més gris i insípida, no m'ha arribat a transmetre com en d'altres ocasions. Evidentment jo no sóc pas crítica, així que les meves reflexions són tan sols un petit punt de vista en un panorama taaaan gran:
1. He trobat impecable la col.lecció d’Elie Saab; sempre ho ha estat, però, trobo que en aquesta destaca la seva roba de dia, chic i amb molta classe, dirigida a una dona universal que només busca veure's guapa.
2. Com a tendència, les transparències vénen amb força. Hi ha casos en què són més suggerents que en d'altres. Jo em quedo amb aquesta versió de Colette Dinnigan, espectacular, i encara més amb la minifaldilla de pailletes i el cabell cap enrera. Un outfit atrevit, però que ben portat es mereix un 10. M'agrada!
3. Un breu comentari sobre la col·lecció de Miu Miu. Tot i que no fuig del seu esperit original, sí que l'he trobat molta mès sòbria que de costum. Bé és cert que Prada ha viatjat fins a la severa postguerra i Miu Miu no arriba fins aquest nivell, però les seves sabates han estat una autèntica decepció: simples, de línies planes, colors neutres i talons... normals!? On estan aquells dies on la fantasia regnava? Aix! Per contrarestar, dir que la Miuccia s'ha deixat anar una mica més a la seva primera línia, tot i que, potser, menys del que ens tenia acostumats. dommage!!!
I, dos apunts:
Gràcies a Vogue Paris per fi he entès per què Marc Jacobs duu sempre faldilla (a París, altra vegada). I és que es veu que hem entrat a una nova era on ja no hi ha gèneres per a la roba. O, bé, això és el que diu Jean-Paul Paula, un tranvestit de color i de 2 metres d'alt, asidu a totes les Fashion Weeks, qui té pensat treure una nova revista amb l’objectiu d’eliminar les barreres del gènere a la moda. Quina llàstima! Perquè si encara hem de suportar les discriminacions per ser dona, com a mínim, que ens deixin per a nosaltres el gaudi en aquest món, no? L'únic consòl que em queda és que les periodistes més influents continuen essent totes dones -merci Suzy, Carinne, Annas-, tot i que els diners, ja ho sabem, estiguin a mans dels homes.
I el segon. M'ho va dir fa temps una amiga, la Laia, i crec que li hauré de donar la raó. Les plomes, especialment si són de peacock -paó- sembla que estan de moda. Giambatista Valli les ha usades com a recurs a la seva proposta, mentre que una jove les ha fet servir per una original diadema. M'ho apunto!
Crèdits imatges: Style.com, blogs.lexpress.fr/cafe-mode/
1. He trobat impecable la col.lecció d’Elie Saab; sempre ho ha estat, però, trobo que en aquesta destaca la seva roba de dia, chic i amb molta classe, dirigida a una dona universal que només busca veure's guapa.
2. Com a tendència, les transparències vénen amb força. Hi ha casos en què són més suggerents que en d'altres. Jo em quedo amb aquesta versió de Colette Dinnigan, espectacular, i encara més amb la minifaldilla de pailletes i el cabell cap enrera. Un outfit atrevit, però que ben portat es mereix un 10. M'agrada!
3. Un breu comentari sobre la col·lecció de Miu Miu. Tot i que no fuig del seu esperit original, sí que l'he trobat molta mès sòbria que de costum. Bé és cert que Prada ha viatjat fins a la severa postguerra i Miu Miu no arriba fins aquest nivell, però les seves sabates han estat una autèntica decepció: simples, de línies planes, colors neutres i talons... normals!? On estan aquells dies on la fantasia regnava? Aix! Per contrarestar, dir que la Miuccia s'ha deixat anar una mica més a la seva primera línia, tot i que, potser, menys del que ens tenia acostumats. dommage!!!
I, dos apunts:
Gràcies a Vogue Paris per fi he entès per què Marc Jacobs duu sempre faldilla (a París, altra vegada). I és que es veu que hem entrat a una nova era on ja no hi ha gèneres per a la roba. O, bé, això és el que diu Jean-Paul Paula, un tranvestit de color i de 2 metres d'alt, asidu a totes les Fashion Weeks, qui té pensat treure una nova revista amb l’objectiu d’eliminar les barreres del gènere a la moda. Quina llàstima! Perquè si encara hem de suportar les discriminacions per ser dona, com a mínim, que ens deixin per a nosaltres el gaudi en aquest món, no? L'únic consòl que em queda és que les periodistes més influents continuen essent totes dones -merci Suzy, Carinne, Annas-, tot i que els diners, ja ho sabem, estiguin a mans dels homes.
I el segon. M'ho va dir fa temps una amiga, la Laia, i crec que li hauré de donar la raó. Les plomes, especialment si són de peacock -paó- sembla que estan de moda. Giambatista Valli les ha usades com a recurs a la seva proposta, mentre que una jove les ha fet servir per una original diadema. M'ho apunto!
Crèdits imatges: Style.com, blogs.lexpress.fr/cafe-mode/
miércoles, 11 de marzo de 2009
Impressions parisines (primera part)
La setmana de la Moda de París està a punt d'acabar i, com sempre, ha tornat a demostrar per què París es la capital de la Moda en majúscules. He vist moltes imatges, he llegit moltes cròniques i, de moment, he arribat a una sèrie de conclusions que, evidentment, no són cap anàlisi sesudo del tema, sinó simples impressions personals, gairebé irreflexives.
1. Sembla que els bloggers han arribat a la majoria d'edat, com a mínim, pel que fa al món de la moda. I és que el seu pes és tal que no només han passat a ocupar llocs abans reservats a periodistes acreditats -com Géraldine Dormoy de Café Mode al capdavant de la secció Styles de L'express.fr-, sinó que, fins i tot, ocupen llocs privilegiats a les mateixes front-rows! Així ho ha fet la increïble Rumi, de Fashion Toast, a la desfilada de l'Esteban Cortazar per a Emanuel Ungaro. El jove dissenyador de 24 anys l'ha reconeguda com una de les seves muses en la seva primera col.lecció per a la mítica maison, la qual cosa prova com un món tan hermètic com la moda comença a obrir-se i a adaptar-se als nous temps. Genial!
2. Aplaudeixo la col.lecció de Dries van Noten, tot i que, a priori, no és un estil amb què jo m'identifiqui. No obstant, en aquesta ocasió, m'encanta el joc cromàtic presentat, per inesperat i càlid, i, sobretot, per proposar quelcom radicalment diferent en una setmana on el negre és, sens dubte, protagonista, tant a dalt com a baix dels pòdiums.
3. En canvi, m'ha decebut profundament la col.lecció de Balmain. Tot i que sóc fan absoluta de la passada, amb les seves jaquetes amb musclera marcada que recuperen l'estètica de Michael Jackson, em sembla que és abusar massa treure'n una altra pràcticament idèntica. Puc entendre que si una fórmula funciona, val la pena seguir, però no en un context com París, on, si es vol credibilitat com a pol d'influència, la Moda s'ha de CREAR, no copiar, encara que sigui a un mateix. Tot i això, no resto valor al gran treball de Decarnin des que va arribar a Balmain. Quedi clar.
4. Els pantalons harem portats fins a l'extrem continuen guanyant terrent sobre la passarel.la. Enguany, ja són moltes les que els duen combinats amb botes cuissards entre el públic trend-setter de les Fashion Weeks i dissenyadors tan dispars com Decarnin per a Balmain, Galliano per a Dior, Junya Watanabe i Kris van Assche continuen apostant-hi per a l'hivern que ve. M'agrada com alternativa a la massa hegemònica silueta slim; m'agrada la diversitat d'opcions.
5. Com a tendència, els drapejats semblen imposar-se. S'han vist amb força a Balenciaga -exquisites faldilles, ouffff!, i exquisita col.lecció-, Isabel Marant, Ungaro o Sophia Kokosalaki. Es un recurs que m'agrada, però no sé si serà gaire transferible a la moda high-street. Jo em quedo amb la proposta de Ghesquière, bien sûr!
6. Com també em quedo amb els maxiguants vistos a la desfilada de Givenchy o els de Lanvin, cap problema. A força de veure'n entre el públic de les setmanes de la moda -concretament, l'estilista Giovanna Battaglia els duu com ningú- han esdevingut per a mi un must per al proper hivern. En trobaré a una ciutat tan càlida com Barcelona?
7. S'han vist infinitat de versions de la petite robe noire, però si hagués d'escollir, els meus preferits, fins a la data, són els firmats per Azzaro. L'argentina Vanessa Seward ha sabut capturar tot l'allure de l'estil francès -millor dit, parisí- i ens ha regalat tota una llicó d'elegància i chic francès sintetitzada en aquest bàsic atemporal.
I l'apunt: No sé si podré dormir després d'aquesta imatge. Gràcies Vivienne per fer tornar una "icona" com ella i, a més, sobre la passarel.la. Has posat a prova la meva capacitat per suportar la lletjor i has guanyat, tot en aquesta imatge em sembla HORRIBLE, dios!
Crèdits imatges: Style.com
1. Sembla que els bloggers han arribat a la majoria d'edat, com a mínim, pel que fa al món de la moda. I és que el seu pes és tal que no només han passat a ocupar llocs abans reservats a periodistes acreditats -com Géraldine Dormoy de Café Mode al capdavant de la secció Styles de L'express.fr-, sinó que, fins i tot, ocupen llocs privilegiats a les mateixes front-rows! Així ho ha fet la increïble Rumi, de Fashion Toast, a la desfilada de l'Esteban Cortazar per a Emanuel Ungaro. El jove dissenyador de 24 anys l'ha reconeguda com una de les seves muses en la seva primera col.lecció per a la mítica maison, la qual cosa prova com un món tan hermètic com la moda comença a obrir-se i a adaptar-se als nous temps. Genial!
2. Aplaudeixo la col.lecció de Dries van Noten, tot i que, a priori, no és un estil amb què jo m'identifiqui. No obstant, en aquesta ocasió, m'encanta el joc cromàtic presentat, per inesperat i càlid, i, sobretot, per proposar quelcom radicalment diferent en una setmana on el negre és, sens dubte, protagonista, tant a dalt com a baix dels pòdiums.
3. En canvi, m'ha decebut profundament la col.lecció de Balmain. Tot i que sóc fan absoluta de la passada, amb les seves jaquetes amb musclera marcada que recuperen l'estètica de Michael Jackson, em sembla que és abusar massa treure'n una altra pràcticament idèntica. Puc entendre que si una fórmula funciona, val la pena seguir, però no en un context com París, on, si es vol credibilitat com a pol d'influència, la Moda s'ha de CREAR, no copiar, encara que sigui a un mateix. Tot i això, no resto valor al gran treball de Decarnin des que va arribar a Balmain. Quedi clar.
4. Els pantalons harem portats fins a l'extrem continuen guanyant terrent sobre la passarel.la. Enguany, ja són moltes les que els duen combinats amb botes cuissards entre el públic trend-setter de les Fashion Weeks i dissenyadors tan dispars com Decarnin per a Balmain, Galliano per a Dior, Junya Watanabe i Kris van Assche continuen apostant-hi per a l'hivern que ve. M'agrada com alternativa a la massa hegemònica silueta slim; m'agrada la diversitat d'opcions.
5. Com a tendència, els drapejats semblen imposar-se. S'han vist amb força a Balenciaga -exquisites faldilles, ouffff!, i exquisita col.lecció-, Isabel Marant, Ungaro o Sophia Kokosalaki. Es un recurs que m'agrada, però no sé si serà gaire transferible a la moda high-street. Jo em quedo amb la proposta de Ghesquière, bien sûr!
6. Com també em quedo amb els maxiguants vistos a la desfilada de Givenchy o els de Lanvin, cap problema. A força de veure'n entre el públic de les setmanes de la moda -concretament, l'estilista Giovanna Battaglia els duu com ningú- han esdevingut per a mi un must per al proper hivern. En trobaré a una ciutat tan càlida com Barcelona?
7. S'han vist infinitat de versions de la petite robe noire, però si hagués d'escollir, els meus preferits, fins a la data, són els firmats per Azzaro. L'argentina Vanessa Seward ha sabut capturar tot l'allure de l'estil francès -millor dit, parisí- i ens ha regalat tota una llicó d'elegància i chic francès sintetitzada en aquest bàsic atemporal.
I l'apunt: No sé si podré dormir després d'aquesta imatge. Gràcies Vivienne per fer tornar una "icona" com ella i, a més, sobre la passarel.la. Has posat a prova la meva capacitat per suportar la lletjor i has guanyat, tot en aquesta imatge em sembla HORRIBLE, dios!
Crèdits imatges: Style.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)