1. Em segueix sense convèncer Alexander Wang, per més premis que tingui. La fórmula mostrada ja l'havíem vist abans i m'avorreix, tot i que he d'admetre que la seva estètica trash ha arribat a altres dissenyadors, com Thornton Bregazzi de Preen, per exemple.
2. El treball de Jason Wu, en canvi, mereix ser seguit de prop: molt guirly, estil Upper East Side, que a mi m'encanta. El veig un bon continuador de l'essència elegant nordamericana d’Oscar de la Renta però sense ser tan ranci, molt més contemporani. Per alguna cosa va ser l'escollit per Michelle Obama per vestir-la un cop convertida en Primera Dama.
Jason Wu. Style.com
3. A Nova York s'ha notat la crisi. L'exemple més flagrant que he notat ha estat amb la firma Reem Acra, ja que més que vestits de "festa", les seves propostes feien gairebé llàstima per massa minimalistes i austeres. Els colors dominants molt apagats i sense eufòria en col·leccions com la de DKNY, molt vintage, per cert, o la de Diane vion Furstenberg. Aquesta darrera ha apostat fort per l'estampat de lleopard, que sembla serà una tendència a tenir en compte.4. Impressionada m'he quedat de com de chic pot arribar a ser un pantaló de xandall ben portat amb la vora doblegada. Boy by Band of Outsiders en té la culpa.
Boy by Band of Outsiders. Style.com
5. Després de l'esplèndida col·lecció de Balmain per aquesta primavera -amb una Jennifer Connelly com a la millor embaixadora possible-, sembla que molt altres han volgut donar protagonisme a la musclera: Hervé Léger, Jonathan Saunders, Tuleh, Marc Jacobs, Donna Karan...6. També s'ha vist molta faldilla llapis y cinturons finets marcant el cos de la dona; la qual cosa em recorda al personatge de la Joan de Mad Men, sense les seves corbes, es clar.
I, finalment, dos apunts:
Per què Marc Jacobs continua anant sempre amb faldilla??
I donar les gràcies a Garance Doré per una instantània com aquesta; el millor que he vist de la Fashion Week fins ara, it's soooooo NY! No us encanta?
No hay comentarios:
Publicar un comentario