Luxe solidari

Com deia ahir, la revista Stratégies publica aquesta setmana un interessant article sobre l’actual tendència de les marques de gran luxe a dur a terme campanyes solidàries a favor de diverses ONGs de tot el món. Hi vaig reparar perquè aquest estiu havia llegit un altre text, aquesta vegada del Financial Times, on s’analitzaven les sinèrgies que s’estableixen en la col.laboració entre una empresa –vegi’s qualsevol gran grup- i una ONG, els beneficis que comporta, a nivell d’imatge tan interna com externa, per als grups privats i, a nivell econòmic, per a les organitzacions i on s’afirmava que, avui per avui, els directors d’uns i altres havien esdevingut uns socis atípics, però nombrosos.
Les marques de luxe, al seu torn, no podien quedar al marge d’aquesta tendència i ja fa uns quants anys que es bolquen amb causes solidàries amb més o menys ressó mediàtic, sobretot, de cara al Nadal. L’article de Stratégies en fa un extens repàs, posant-ne diversos exemples que, a mi personalment, se m’havien completament escapat.
Comencem. Si passeu per davant d’algun aparador de la firma italiana Gucci, veureu una icona d'un tatuatge amb la forma d’un cor. Voilà, la campanya solidària d’aquest Nadal. I és que, com porta fent des de 2005, Gucci ha creat una línia específicament concebuda amb aquest fi, anomenada Tattoo Heart, de la qual ¼ dels beneficis totals es destinaran a Unicef i les seves accions a l’Africa subsahariana. Amb la cantant Rihanna com a imatge de la campanya, l’impacte mediàtic està més que garantit.Foto: Gucci.comUnicef és, sens dubte, l’ONG més “mimada” per aquestes grans firmes; Montblanc també hi contribueix amb una part dels beneficis de les vendes de la seva llegendària estilogràfica Meisterstük. Però és la iniciativa de l’ex-model i actual embaixadora d’Unicef Laeticia Hallyday la que més popularitat ha aconseguit. Us sonen les nines “vestides” per grans dissenyadors que cada any se subhasten fins a arribar a preus desorbitats? Jo si que n’havia sentit a parlar –de fet, fins ahir s’exhibien els models d’enguany al Petit Palais parisí-; el que desconeixia és la gran quantitat de noms que s’hi reuneixen, ja que, a part dels tradicionals, com Yves Saint Laurent o Armani, també hi participen d’altres com Agnès B. o Zadig & Voltaire i, fins i tot, espanyols, com Agatha Ruiz de la Prada. El balanç de l’any passat és encoratjador: 230.000 euros recaptats, que es van destinar a vacunar 31000 nens de Darfour.Foto: Nina Céline. Crèdits: DR.Resten molts altres noms, de Louis Vuitton, uns dels pioners, fins a Sephora o Cartier. Però, crec, que amb aquests exemples la idea ha quedat prou clara. No sé a vosaltres, però a mi tot això, aquest canvi de posicionament de les empreses, i del primer món en general, em dóna la sensació d’estar vivint un moment especial a la història, vull dir una època de canvi, d’estar començant quelcom de nou... Barack Obama, desenvolupament sostenible, Xina... no sé què ens portarà el segle XXI, però aposto que poc tindrà a veure amb el que hem conegut fins ara. Suposo que el luxe continuarà essent el luxe, però, potser, en un futur no gaire llunyà, l’èxit d’una firma es basarà més en la seva filantropia que en la seva capacitat de crear it-bags. Com diuen els francesos, à suivre...