Dos mesos i mig a Paris. Això és el que he necessitat per reprendre l’activitat d’aquest bloc que va néixer més per ganes de saber com funcionava aquest món virtual que per voluntat d’expressar-m’hi. Ara, però, és diferent. Potser és el fet d’estar sola, potser és que a Paris la moda se sent més de prop, potser és la quantitat de temps lliure o potser és la febre blogger generalitzada que també m’ha influït; el fet és que avui torno a la blocsfera amb intenció de quedar-m’hi. Ara, inconstant com sóc, ja veurem quan dura aquest nou idil.li...
I per (re)començar l’activitat, vull parlar-vos de Lee Miller arran de l’exposició que en aquests moments té lloc al Jeu de Paume i que, de totes les que he vist fins ara a Paris, que han estat força, és la que més m’ha impactat. Model, musa, amant, fotògrafa, corresponsal de guerra... Un personatge polièdric, de vida apassionant, que gràcies a aquesta retrospectiva, organitzada pel Victoria & Albert Museum, podem conèixer de més a prop. De fet, jo no en tenia ni idea de qui era Lee Miller, pero només entrar a la sala d’exposicions i veure algunes de les seves obres tocades pel surrealisme; ràpidament em va captivar. Encara més amb el seu treball com a corresponsal del Vogue Britànic a la Segona Guerra Mundial o amb els feliços retrats d’un grup d’intel.lectuals realitzant tasques mundanes a la seva casa de camp, per cert, el seu darrer treball publicat . Totes i cada una de les instantànies em va tocar, d’una manera o una altra. I a vosaltres, què us diuen?
I per (re)començar l’activitat, vull parlar-vos de Lee Miller arran de l’exposició que en aquests moments té lloc al Jeu de Paume i que, de totes les que he vist fins ara a Paris, que han estat força, és la que més m’ha impactat. Model, musa, amant, fotògrafa, corresponsal de guerra... Un personatge polièdric, de vida apassionant, que gràcies a aquesta retrospectiva, organitzada pel Victoria & Albert Museum, podem conèixer de més a prop. De fet, jo no en tenia ni idea de qui era Lee Miller, pero només entrar a la sala d’exposicions i veure algunes de les seves obres tocades pel surrealisme; ràpidament em va captivar. Encara més amb el seu treball com a corresponsal del Vogue Britànic a la Segona Guerra Mundial o amb els feliços retrats d’un grup d’intel.lectuals realitzant tasques mundanes a la seva casa de camp, per cert, el seu darrer treball publicat . Totes i cada una de les instantànies em va tocar, d’una manera o una altra. I a vosaltres, què us diuen?
Lee Miller Archives. England, 2008
Per cert, ella és la de dalt a la dreta. Fàcil endevinar com va seduir Man Ray, entre d'altres, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario